Ets aquíblogs / blog de jduran
blog de jduran
Anem avançant!
Els assajos de "Pols Oposats" van avançant a bon ritme i estic molt satisfet de com està anant tot. Abans de començar tenia diverses coses al cap que em preocupaven, una de les quals era que l'espectacle no esdevingués un seguit de historietes inconexes sense relació entre elles. En definitiva, que no perdés la unitat necessària en tota peça que vol ser artística. I creia que era un perill, perquè en tot el procés de creació, els actors i actrius no estan veient com estan avançant les altres escenes en les que no hi participen.
El nou espectacle de Scla'ka si al web de Bruce Kane (autor)
Només un breu "post" per comentar -m'ha fet il·lusió, ves!- que el nou espectacle de "Scla'ka si Teatre", "POLS OPOSATS" de Bruce Kane ja surt al web oficial de l'autor: www.kaneprod.com
A la pàgina d'inici, busqueu a la part dreta i avall, informació sobre "Opposites Attract", i allà ens menciona. També en parla al web http://www.authorsden.com/visit/author.asp?authorid=79850. Quan diu que l'obra "Opposites attract" ha estat traduida al català, es refereix a la nostra traducció.
Scla'ka si. I ara una comèdia!
POLS OPOSATS
de BRUCE KANE
Estrena absoluta en català!
EN PREPARACIÓ!!
Després de dos espectacles en els que la paraula i la reflexió dominaven, ara hem volgut canviar una mica de registre, mantenint això si el rigor que és un dels aspectes pels que aposta decididament SCLA'KA SI i volem que sigui un dels nostres segells.
Aigua al Cecuca
L'AIGUA
Centre Cultural de Cardedeu, 16 de Febrer de 2008
No fa pas gaire temps que un grup amateur de Sant Celoni em va fer coneixer textos d'en Jesús Montcada. Es van atrevir a fer una sèrie de monòlegs. Tot un reguitzell de personatges passaven pel Cafè de la Granota a explicar-nos i il·lustrar-nos sobre la gent de Mequinença. En un muntatge molt original, on els espectador ens convertiem en parroquians del Cafè.
Cap de setmana teatral. Segon plat
QUID PRO QUO
de Gerard Vázquez.
VERSUS TEATRE. 10 de febrer de 2008
No m'ho podia perdre. La primera obra estrenada d'en Gerard Vázquez des que nosaltres vam estrenar "El Retratista". A més, dirigida per ell mateix i amb l'ajudantia de direcció d'en Jordi Barra. O sigui que ens hi vam acostar.
Cap de setmana teatral. Primer plat
Cardedeu, Centre Cultural
LE MANI FORTI
Molt s'ha parlat d'aquest espectacle. S'ha dit que és un espectacle d'emicions fortes. I aquesta fama que s'ha creat ha fet que no hagi tingut tants contractes de "bolos" com segurament la seva qualitat mereixia tenir.
D'altra banda, la crítica i els comentaris de la gent que l'havia vist, el deixaven pels núvols. I en aquest sentit, jo el baixaria a la Terra i a la realitat.
POLS OPOSATS. Scla'ka si Teatre
Bé, després d'un temps en blanc en aquest el meu blog, tornem-hi!
Després d'una sèrie de reunions i trobades, Scla'ka si ja ha començat a treballar amb un nou text. I serà un canvi bastant radical respecte als nostres dos primers espectacles. Amb tot, seguim apostant per textos desconeguts del que nosaltres en poguem fer l'estrena a nivell nacional. El text triat en aquest cas és "Pols Oposats" de Bruce Kane.
"El Retratista" A Breda
Ja hem acabat amb "El Retratista". Em queda un regust entre la satisfacció i el que hauria pogut ser i no ha acabat de ser. Satisfet perquè estic convençut que la feina feta ha sigut important i en part reexida. Però també amb una certa amargor pels molts problemes que hem tingut per poder presentar amb la dignitat que es mereixia l'estrena absoluta d'aquest excelent text. Perquè el repte era molt important, ja que el text és molt difícil, dens i teatralment complicat de portar a escena amb dignitat.
Pregó Festa Major
Des del darrer post, la veritat és que he estat força enfeinat i no havia tingut temps de penjar-ne cap de nou.
Ara, amb la vista posada cap enrera, voldria comentar una mica per sobre la meva experiència amb el Pregó de Festa Major de Cardedeu que SCLA'KA SI TEATRE va fer el passat 10 d'agost.
Les mans invisibles i la Barbra Streisand
Les mans invisibles, aquelles que ens dibuixen el destí al seu gust no existeixen. No, de cap manera. No hi ha ningú, cap ésser superior que vetlli pel nostre futur.
Sempre he pensat així, sempre he sigut fins i tot sarcàstic –ho sento- amb gent que creu fermament en l’existència d’algú que ens guia i que pot cambiar el destí com ell vulgui. Suposo que seguiré pensant així en el futur.
Però de vegades passen coses que ni que sigui per un moment fan que dubtis i que el sentiment, que no pas la raó, guanyi en aquesta batalla d’arguments. Com si no, explicar certs “fenòmens” que poden semblar paranormals? Com explicar el que vam viure en el concert de la Barbra Streisand a Dublin?
