El Vol d'Ícar, crònica del concert de Carles Benavent i Josemi Carmona, 4 de maig de 2006

Hola!

Dijous 4 de maig vaig assistir al concert de Carles Benavent i Josemi Carmona al Palau de la Música de Barcelona programat dins el Festival de Guitarra de Barcelona, promogut per The Project.

El motiu del concert era la presentació del disc “Sumando”, un treball de col.laboració entre el baixista català i el guitarrista madrileny. Completaven la formació el guitarrista Carlitos Carmona, el percussionista El Bandolero, el també percussionista Jose Antonio Carmona i el bateria Piraña, en substitució de l’anunciat inicialment Roger Blavia.

Va ser un concert força intimista, amb un principi en què el so no estava molt aconseguit però que va anar millorant a partir del tercer tema per acabar essent força bo. Tot i que el protagonisme hauria d’haver estat dels “titulars” del disc, Benavent destacava una mica més que Carmona però d’una manera que gairebé donava més protagonisme a la resta dels músics. Emparat amb el magnífic resultat que obté del seu baix fet a mà i del seu equip especial d’amplificació, amb prou feines va superar el so del conjunt més que a un parell de temes (Skely i Lupeando), mentre que el guitarrista madrileny va oferir la seva vessant més tècnica i càlida a una intro que va presentar micròfon en mà en Benavent com “una cosa que està molt bé”, seguida d’un tema molt flamenc (el més flamenc del concert, de fet). Del disc que es presentava van tocar “Sencillito”, “Garza”, “Skely” (una cançó dedicada a una gata que hi havia a casa d’en Benavent que va morir a mans d’un gos), “El galleta” (cançó dedicada al fill de Carmona, perquè els nens petits fan olor de galeta sucada amb llet; les veus les feien a duo El Bandolero, monumental percussionista, i Jose Antonio Carmona) i “Lupeando” (homenatge a Jaco Pastorius, la millor cançó del concert que a més van repetir al bis). La resta de cançons no van ser presentades i tret d’alguna dubtosa de pertànyer al disc, la resta eren temes creats anteriorment.

En definitiva, una genial demostració més d’aquesta fussió entre jazz i flamenc que Carles Benavent interpreta a la perfecció i que s’ha convertit en la seva tarja de presentació. I que ho sigui per molts anys.

Això ha estat tot, fins el proper concert.

Salut i música!

Joan Muñoz