Nou espectacle de SCLA'KA SI

En el seu moment vaig publicar al cardedeublogs que el nou espectacle de SCLA'KA SI seria un text de Michael Fryan. Per diversos temes, no vam poder continuar amb aquell text i ens vam posar a treballar amb un altre text que esperem estrenar la propera primavera.

Si en el primer espectacle del grup vaig optar per un text d'un autor americà del que no s'habia representat encara res a Europa, amb tota la feina extra de traducció i adaptació que això va suposar, aquest cop he triat un text d'un autor català. Un text premiat que encara no s'ha estrenat -segons m'ha confirmat el seu autor-. Es tracta de "El Retratista" de Gerard Váquez.

Pels que hagueu vist "Uhhhh!", segueix la mateixa línia de sobre un fet històric verídic, en fa una ficció del que podria haber passat. A "El retratista", el fet històric ens parla de Hans Holbein i Enric VIII d'Anglaterra. Holbein era el pintor de la cort. Quan després de l'execució d'Ann Boleyn el Rei buscava una nova esposa, va enviar a Holbein a pintar un retrat d'Anne de Cleves. El retrat va ser del gust d'Enric VIII i es van fer els preparatius per al casament. Però quan el Rei va veure en persona a la futura Reina, va quedar decebut, però el casament no es podia tornar enrera. Malgrat això, sis mesos més tard, es produia el divorci sense que la Reina Anne hi posés cap impediment. El Rei, en agraïment la nomenà la "seva germana".
En aquesta història, hi ha un fet que ningú ha aconseguit explicar. Holbein era un excelent retratista, per això, com és que el retrat va agradar tant al Rei? Com és que el retrat no va reflectir la "veritat" del rostre d'Anne de Cleves?

A partir d'aquí, Gerard Vázquez construeix una ficció versemblant del que podria haber passat, on les relacions de poder, amistat i amor entre els diferents personatges conformen un panorama de seducció, on prima allò que amaguen i tot esdevé un gran joc de cartes en el que cadascú n'amaga alguna per poder guanyar aquest gran joc de la seducció. Per a subsitir, per a enamorar, per assolir poder... Com diré a l'escrit del programa de mà, la seducció de la poma mossegada.

Com podeu observar, el text m'apassiona, em motiva i hi trobo contínuament detalls nous que cal treballar. I per aquest treball, estic molt content de comptar amb la base del "Quan digui un", amb en Francesc Mas com a Holbein i amb la Sílvia Solano com a Anne de Cleves, la que sembla perdedora del joc d'entrada, però que crec que n'és la guanyadora absoluta. Però a més, amb la participació d'en Marc Barceló com a Tom, potser la gran víctima del joc, de la Marta Navarro com la futura reina Kathryn Howard, instigadora del joc del que en surt en principi victoriosa -perquè acabarà a la forca un cop casada amb el Rei- i a l'Àlex Ferre com a Home, un personatge en principi enigmàtic, però de qui de seguida en sabrem qui és en realitat.

Amb aquests elements, i la nostra il·lusió, alimentada per la voluntat de l'autor que ens ha expressat de venir a veure el nostre muntatge, estic convençut que el resultat serà bò. Molt bò.

Ho aniré comentat en el blog.