Ets aquíblogs / blog de isugranes / Segur que no cal arreglar la carretera de Cànoves??
Segur que no cal arreglar la carretera de Cànoves??
Segons un article publicat per PerSpectiva a la web http://spvilamajor.blogspot.com s'ens informa que:
En la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'estudi del POUM de Sant Pere, vaig aconseguir que s'inclogués la consideració de la BV-5108 com via d'essencial importància per a la comunicació de Vilamajor. Aquesta moció s'inclogué en el document presentat d'abril de 2006.
El mes de novembre d'enguany, en la revista (excel.lent revista) el NAS de Cardedeu (pàgina 14), es publicava un article signat per Jordi Puig i Rovira en el què, arrel de peticions veïnals, criticava la millora de la BV-5108, al.legant, com ja ens tenen acostumats els que solucionen les estadístiques d'accidentalitat posant el trànsit a pas de cavall en comptes de millorar la seguretat viària, que la solució és posar artefactes i passos elevats per a què, per mor de la trencada d'amortiguadors, en comptes de circular, els cotxes passegin per la carretera.
Els nostres amics de Les Pungoles Opina, van recollir aquest article, que ha rebut dos comentaris contradictoris, un dels quals en la mateixa línia que l'article: la seguretat ve donada principalment per utilitzar les carreteres per fer "el dominguero", en comptes d'exigir les comunicacions ràpides i infrastructuralment segures que ens mereixem (i que per cert tenen a moltes altres carreteres d'Espanya amb menys trànsit, pagades amb les pessigades a la nostra balança fiscal).
Be, tant se val aquest debat: si tots anem a 30 km/h ja no hauran accidents i totes les carreteres podran ser camins de carro; no caldrà ja arreglar una carretera com la BV-5108 per la que passen 9.000 vehicles cada dia. I amb els diners que estalviem podrem continuar pagant les magnífiques carreteres que tenen arreu d'Espanya, i posar els Mossos a treballar en la seva feina.
És així que a finals d'octubre, l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, juntament amb Cardedeu, Cànoves i Sant Antoni, varen demanar a la Diputació de Barcelona un Pla de Mobilitat per a aquesta via.
Afortunadament, sigui pel que sigui, el 7 de desembre, la Diputació de Barcelona ha considerat prioritàries les actuacions a la BV-5108, donant així resposta a les peticions ciutadanes i dels municipis afectats.
Estant així les coses, la Fundació RACC acaba de publicar les dades de l'estudi d'accidentalidad EURORAP, el principal estudi per a l'avaluació de les carreteres europees. L'estudi s'ha elaborat, pel que fa a Catalunya, en col.laboració amb el Servei Català de Trànsit i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
En aquesta edició de l'estudi s'han analitzat 420 trams que representen 6.325 quilòmetres de la xarxa viària catalana, el 52% del conjunt de carreteres i autopistes del país, per on transcorre el 80% de la mobilitat de Catalunya. S'han tingut en compte els accidents dels tres darrers anys, 2004, 2005 i 2006, per tal de poder comparar els resultats amb les dades d'estudis anteriors.
A Catalunya hi ha quatre trams de risc “molt elevat” (punts negres):
La variant d'Olot de la N-260,
La C-35 entre Parets del Vallès i Granollers,
La C-14 des de Coll de Nargó fins Adrall,
i...
La BV-5108 entre Cardedeu i Cànoves i Samalús (!).
Avui mateix, i arran de l'estudi del RACC, també El Periódico de Catalunya publica la notícia de què la cinquena via amb més accidents de moto de Catalunya és, precisament la BV-5108.
La seguretat, no ens enganyem, comença per poder anar per carreteres segures, amb una amplada mínima per a què hi passin dos camions, amb una vorera adequada, sense revolts d'ensurt, adequadament senyalitzades i que les nits de pluja no hagis d'anar a les palpentes.
Conductors imprudents (a banda de les normes de circulació) sempre n'hi haurà, però d'aquests s'han d'ocupar els Mossos i altres instruments de repressió. Per a mi, per a la meva família, sisplau, deixeu-me tenir carreteres en condicions.
La BV-5108: No ens vulgueu fer combregar amb rodes de molí
Una resposta a Per Spectiva
Benvolgut Ricard,
Aquest cop no. Aquest cop em sap greu no compartir les teves brillants argumentacions. I em fa pànic iniciar, amb un polemista tant hàbil com tu, un debat que tampoc crec que ens dugui enlloc. De tota manera dec ser jo (i la gent que conec que pensa igual) qui esta equivocat ja que m’enfronto, no sols al teu criteri, sinó al de més de dos mil conveïns i a no se quin munt d’entitats, que han signat una petició per la Diputació de Barcelona.
Els 5,3 quilòmetres de la BV-5108, de Cardedeu a Cànoves, ja fa temps que estan al punt de mira d’una colla de gent. Aquest tram de carretera apareix en cada estudi del RACC sobre seguretat vial com un dels més perillosos de Catalunya i amb més risc de patir accidents. Com tu mateix has posat en evidència en el teu bloc el creixement de població resident en aquest àmbit geogràfic, registrat en el últims cinc anys, ha comportat, a la vegada, un creixement exponencial del parc de vehicles, un efecte fomentat principalment, entre altres causes, per la inexistència de transport públic. I la intensitat de trànsit per aquesta entranyable carretereta veïnal ha anat creixent any rere any, i el nombre d’accidents també.
Les últimes dades d’aforaments de la Diputació que he pogut consultar són del 2005 (http://www.diba.es/ortofotos/Xarxa_Vial/Aforaments2005/BV-5108 EA00458.pdf ). Si l’any 2001 teníem una IMD de 3500 vehicles, el 2005 ja parlem de 8000 vehicles lleugers i 500 de pesants (per tant segur que dos anys després estarem a prop dels 90000 vehicles que tu indiques, o més). En aquell recompte de 2005 la majoria de vehicles (64 %) circulava entre els 51 i els 90 Km/h, un 21 % ho feien entre 91 i 100 Km/h , un 11 % de criminals en potència circulaven per sobre de 100 i només el 4 % ho feia entre 0 i 50 Km/h. ¿Així com no volem que hi hagin accidents? En el recorregut d’aquests 5,3 quilòmetres es poden arribar a comptar unes 45 interseccions amb camins, vials, guals de cases, etc. Tant sols amb aquesta observació ja podem adonar-nos que aquesta no es una carretera interurbana corrent, és una via semi-urbana que exigeix un tractament adequat. I mal que et pesi el primer que cal fer és ajustar els límits de velocitat al traçat, intensitat i accessos a vials i finques. I, evidentment fer-los complir.
No em sembla encertat fer demagògia fàcil, com fas, dient que a 30 per hora ja no fan falta carreteres i amb camins de carro ens apanyem, que el que ens fan falta són carreteres ràpides per anar ben ràpid a tot arreu, és que hi vols, un tram tipus variant C-35? . I si us plau no ho barregis amb l’espoli i la justa reclamació sobre el nostre dèficit en la balança fiscal. Jo tampoc vull que em robin, però amb els diners en qüestió tampoc vull que es facin disbarats a casa nostra. Ricard, tu en saps més. Ets un home ben informat i viatjat i saps perfectament que, per exemple, als països escandinaus, models de riquesa i benestar, la xarxa de carreteres és més aviat justeta, amb límits de velocitat draconians i que es fan complir a garrotada seca. La gent circula tranquil•la, respectant normalment els límits i molt sovint en àrea assimilada a urbana, com pot ser aquesta nostra, la velocitat màxima es de 50 per hora. Si ho apliquéssim al cas que ens ocupa , fer els nostres 5,3 quilòmetres serien 6 minuts enlloc dels 4 que tardem si anem a 80. ¿Baixar la sinistralitat no és mereixen aquests dos minuts de diferència?
I ara parlem de millores. Has llegit , ben llegit, l’article que comentes d’en Jordi Puig i Rovira? Crec que no. Ell si defensa la millora de la via, i la opció presa per l’Ajuntament de Cardedeu ( i per cert també de Sant Pere de Vilamajor) de demanar us estudi de mobilitat per les dues carreteres: la que ens ocupa i la ventafocs BP5107 (de Cànoves a Llinars) de la que se’n parla poc i amb IMD de 5000 vehicles. Ni ell, ni jo, ni ningú amb dos dits de seny s’oposa a que la Diputació es gasti diners del seu pressupost i de la nostra butxaca en millorar aquesta carretera. El projecte executiu licitat actualment per la Diputació té com objectiu bàsic arranjar els vorals de la via i suposo que podem anar dient adéu als soferts arbres . I convindràs amb mi que és necessària una rotonda a l’enllaç de la BV5108 i la BP5107 (aquest si un punt dels més perillosos de la via, tot i que ningú en fa esment), potser una altra al creuament de Pungoles obligaria a reduir per força la velocitat dels fitipaldis de torn, potser una certa millora del traçat en alguns revolts ( que de tota manera agafats a 40 ó 50 no ho són tant de perillosos) i una molt millor senyalització horitzontal i vertical. Mira, amb la opinió que et mereixen les bandes rugoses i les plataformes elevades, coincidim. Que hi posin radars i mossos. Aquest any la Diputació ja va asfaltar, repintar i senyalitzar la carretera. El resultat d’entrada: una colla d’accidents per excés de velocitat , noi l’asfalt nou convida tant a córrer.
Evitar un sol mort ja compensa tots els diners que es dediquin a millorar aquesta carretera, però fem-ho bé i sense passar-nos, i paral•lelament pacificant el trànsit. Lamento les morts ocorregudes de veïns, familiars, amics ... i potser jo hi puc patir un accident, en tinc una colla de números a la rifa: des de fa dotze anys hi passo de quatre a sis vegades diàries per aquesta carretera i quan un puja al cotxe mai se sap. Certament les administracions tenen la tendència a passar la responsabilitat als conductors, a exigir compliment de normes i reglaments , i a negligir la seva part de culpa, de manca d’inversió i manteniment. Però en el fons la responsabilitat última és de qui, cada vegada que puja a un cotxe, és posa al comandament d’una màquina que cada any assassina milers de persones. Ricard, no ens vulgueu fer combregar amb rodes de molí.
Oscar Ferrer i Ventura
Publicar un comentari