Torre Sivilla: Moviment okupa o casal social?

Sempre havia entès que el moviment okupa era una reacció anti-sistema en defensa del dret a l’habitatge. I és per això que, amb reserves, puc entendre que una família amb pocs recursos ocupi un habitatge buit, en defensa d’aquest dret i per la necessitat de poder viure sota un sostre digne. És evident que aquesta és una de les pitjors assignatures pendents de la majoria de governs.

Però molt em temo que aquest estil de vida ha estat adoptat per molts adolescents i joves, només en la forma i no en el fons. L’estimul transgressor d’ocupar una propietat aliena, satisfà l’esperit anti-sistema dels adolescents que ho practiquen.

Si be estic d’acord en el dret a un habitatge digne per a tothom, no puc estar d’acord en la ocupació que es fa en molts casos, i que no té per finalitat la utilització com a habitatge sinó com a local social per a activitats lúdic-culturals.

Els okupes de Cardedeu, necessiten torre Sivilla com a habitatge?

Pel moviment que es pot veure (vespres i nits de cap de setmana) és evident que aquesta necessitat ja la tenen ben coberta en un altre lloc, i que torre Sivilla és per a ells un lloc de trobada on realitzar les seves activitats lúdiques, culturals i reivindicatives. O sigui, és com un casal social.

Fins ara aquest tipus de necessitat havia trobat resposta en centres Parroquials o en locals d’alguns equipaments municipals com centres culturals, patronats o casals. Amb la superfície que hi ha disponible a la Textil Rase, l’Ajuntament de Cardedeu no només no tindria cap problema, sinó que fins i tot tindria la obligació de cedir aquest tipus d’espai. Però, en canvi, aquests joves han preferit optar per la formula okupa per a resoldre un problema lúdic sota el pretext de resoldre, a més, un problema d’habitatge.

Vull pensar que, en el fons, aquests adolescents, tot i les naturals contradiccions de l’edat, es preocupen per l’accés a l’habitatge, i que l’estridència de les accions okupes, no son altra cosa que la seva forma de cridar-nos l’atenció per fer-nos adonar que hi ha un greu problema per resoldre, encara que ells no el pateixin directament. És per això que ens cal a tots, polítics inclosos, prendre consciència del problema de l’accés a l’habitatge.

(Publicat Originalment a EL NAS de Cardedeu - gener 2008 - LA COLUMNA)