EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA ... I ELS DRETS HUMANS

Aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat el recurs interposat per la Fundació Abat Oliba, I-Cristinas i l’ Associació de Juristes Cristians de Catalunya en contra del decret de la Generalitat que desplega l’ assignatura Educació per la Ciutadania i Els Drets Humans, que aquest any va començar a impartir-se a Catalunya i altres sis Comunitats Autònomes espanyoles.

A voltes amb l’ assignatura, el Partit Popular, amb el recolzament de les associacions I entitats cristianes, o aquestes amb el recolzament d’ aquell (en aquest cas no se realment qui és l’ instrument de qui), organitzen una campanya en contra del seu ensenyament. Han arribat a afirmar que, de guanyar les properes eleccions la eliminarien del programa d’ estudis.

S’ hem fa molt difícil arribar a entendre els motius d’ aquesta animadversió respecte la matèria en qüestió. Realment, del seu contingut, únicament s’ en desprenen una sèrie de conceptes que tenen a veure amb la llibertat, la democràcia, el diàleg, la igualtat... Potser per aquí ens ve el problema.

El primer que descobreixo al llegir el Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, en que s’ inclou l’ ensenyament de l’ assignatura és que en la majoria de referències que es fan als mitjans de comunicació, a les manifestacions, a les intervencions de qui està en contra, s’ ha eliminat part del nom: el nom complert és “Educació per a la ciutadania i els drets humans”. No és casual. Semblaria difícil posicionar-se en contra d’ un assignatura que tracta dels drets humans, així que millor s’ elimina la referència als mateixos, i eviten entrar en aquest debat.

Un altre dels motius que poden tenir per estar en contra d’ aquesta llei és que a l’ article 4, punt 3, es diu que “en un dels tres primers cursos tots els alumnes cursaran la matèria d’ Educació per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es prestarà especial atenció a la igualtat entre homes i dones”. Especialment l’ Església Catòlica representa un marc de perfecta desigualtat entre homes i dones i, d’ altre banda, el Partit Popular s’ ha manifestat clarament en contra de la paritat a les llistes electorals (va presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional que li h estat recentment rebutjat).

A la mateixa llei, es desenvolupa el contingut de l’ assignatura: exposició d’ opinions i judicis propis amb arguments raonats i capacitat per acceptar les opinions dels altres, pràctica del diàleg com estratègia per abordar els conflictes de manera no violenta. Preparació i realització de debats sobre aspectes rellevats de la realitat. Anàlisi comparatiu i avaluació crítica d’ informacions proporcionades pels mitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió d’ actualitat.

Com es pot apreciar es tracta d’ un contingut altament subversiu: opinió, argumentació, diàleg, no violència, anàlisi crític ...

Quina societat que es consideri avançada i justa pot obviar aquests conceptes, fonamentals a l’ educació dels seus fills/filles, per la consolidació de l’ Estat de Dret, de la pròpia Democràcia?

De la rotunditat de l’ enfrontament amb aquesta assignatura per part del PP i l’ Església Catòlica només puc deduir una reflexió, i es que el model d’ ensenyament que ens proposen com alternativa estaria radicalment en contra dels continguts que acabo de mostrar, es a dir, la Pau, la Justícia, la Igualtat... La Democràcia.

Publicat originalment a http://juanjotl.blogspot.com