Cap de setmana teatral. Primer plat

Cardedeu, Centre Cultural
LE MANI FORTI

Molt s'ha parlat d'aquest espectacle. S'ha dit que és un espectacle d'emicions fortes. I aquesta fama que s'ha creat ha fet que no hagi tingut tants contractes de "bolos" com segurament la seva qualitat mereixia tenir.
D'altra banda, la crítica i els comentaris de la gent que l'havia vist, el deixaven pels núvols. I en aquest sentit, jo el baixaria a la Terra i a la realitat.
Cal dir que val la pena veure'l. Que és un molt bon espectacle teatral i que és recomanable... Però tinc la sensació que ho és, bàsicament per la interpretació de la Mercè Martínez. Superb. No hi ha cap mena de dubte que és el millor actiu de l'espectacle. Evidentment ben dirigida per Marc Martínez, peró amb un mèrit innegable: el de creure't absolutament el seu personatge i que és una adolescent rebel... molt rebel, fins a assassinar a la seva mare i al seu germà.
Però el text no em va agradar. La dramatúrgia no em va agradar. S'està posant de moda -i em sembla que ho he comentat alguna altra vegada- els textos fragmentats, textos on les escenes són molt curtes, amb continus canvis d'espai i de temps. I en espectacles on se'ns diu que d'algun manera hi ha una intenció de reflexar una situació sociològica i reflexionar-hi, aquest tipus de dramaturgia no hi ajuda. Crec que és el recurs fàcil. Com em deia ahir mateix en Gerard Vázquez, fer això és molt fàcil, retalles per aquí, enganxes per allà... Perquè aleshores la història acaba no sent creible. Sembla massa "teatral" i crea una barrera entre la realitat que s'intenta retratar i el públic. Una barrera que és la pròpia credibilitat de la història. Jo soc partidari de les històries lineals, amb els mínims possibles salts en l'espai i en el temps. On els conflictes siguin visibles entre tots els personatges de la història. En el cas de "Le Mani Forti" hi manca el conflicte important per entendre com arriva la noia a assassinar a la seva mare. I aquest altre protagonista no és altre que la pròpia mare. Crec que per l'objectiu de l'espectacle hauria sigut molt millor visualitzar els conflictes entre la mare i la filla, veure els arguments de la mare i confrontar-los amb el que en pensa la filla.
Malgrat tot, la feina dels actors, especialment de la Mercè Martínez, fa que l'espectacle s'aguanti, i de quina manera. Però en el fons, vaig acabar mirant-ho més com un gran exercici teatral que no pas com a espectador d'una història que m'hauria hagut d'emocionar i de fer reflexionar.