Cap de setmana teatral. Segon plat

QUID PRO QUO

de Gerard Vázquez.

VERSUS TEATRE. 10 de febrer de 2008

No m'ho podia perdre. La primera obra estrenada d'en Gerard Vázquez des que nosaltres vam estrenar "El Retratista". A més, dirigida per ell mateix i amb l'ajudantia de direcció d'en Jordi Barra. O sigui que ens hi vam acostar.

El tipus de llenguatge i de diàlegs d'en Gerard m'agrada molt. Suposo que per això ja em va agradar molt "Uhhhh!" i òbviament "El Retratista". Ara bé, en aquest cas, es tracta d'un text "surrealista" per definir-lo tal i com em va dir ell mateix abans de començar la representació. Però el "surrealisme" beu del realisme i hi juga amb les seves formes, però crec que no amb el fons. I el fons de "Quid pro quo" és molt real. Personatges amb una vida i sentiments intensos. Com a "El Retratista", però, els personatges juguen a amagar i mostrar qui són i què fan en realitat. El personatge interpretat per Frank Capdet és un clar exemple. Realment ha matat a la seva dona i als fills? La noia del bar, realment necessita diners per tal de pagar a un xantatgista perillós? I qui és aquesta dona que es dedica a vendre les seves passes a qui les necessiti?...Tots els personatges estan o no disfressats mentre pel carrer passa la rua del carnaval. Però disfressats no físicament, sinó que disfressen les seves històries extremes. O pot ser són reals?

I mentrestant, el cambrer, un guionista que necessita treballar en aquest bar per poder guanyar-se la vida, ha d'imaginar històries. I escolta, i observa el que passa en el bar. I intenta construir la seva història de personalitats disfressades... una història inventada que potser al final podria esdevenir real... mentres una estranya rajola del terra del bar exergeix com d'iman per on tots han de passar per un moment o altra... Surrealista? segurament.

En la conversa posterior amb en Gerard, no calia fer-li gaires preguntes. Només felicitar-lo per aconseguir amb el seu text i amb la direcció, que l'hora i mitja de text transmeti alguna cosa a l'espectador. El què? Potser una mica d'intriga, d'aquella que saps perfectament des del primer moment que l'obra no t'aclarirà els teus dubtes sobre els personatges. Els planteja, te'ls mostra i ni ell mateix com a autor no en sap gaire més que nosaltres els espectadors.