Lluïsa Oller Barbany: Creu de Terme de Cardedeu.

Amb la simple enumeració de totes aquelles coses que la Lluïsa Oller ha fet o està fent al llarg de la seva vida, és fàcil quedar-se curt de paraules d’elogi. Molts altres amics ja s’han escarrassat en detallar que la seva generositat està tocant, com si d’una vareta màgica es tractés, la integració socio-laboral del discapacitats a través dels Vivers de Bell-lloc i de la associació que presideix, la Parròquia de Santa Maria de Cardedeu a través de la seva activitat a la catequesi, i la integració social d’immigrants amb problemes, a través de la seva pròpia casa. Quan la vaig conèixer, això va ser el que potser em va frapar més. Des de feia mesos, tenia acollits a tres joves del Marroc sense papers. Va aconseguir que un d’ells anés a l’institut, i no va parar fins que no va aconseguir feina per als altres dos. L’acolliment de la Lluïsa va ser cabdal per a la posterior integració socio-laboral d’aquells nois. I després d’aquells en varen venir d’altres. Des de que la conec, ho ha compartit tot amb els més necessitats. I sempre els ha tractat com a membres de la seva pròpia família, sense demanar res a canvi.

Se’m feia difícil entendre com una sola persona podia fer tant per als més desvalguts de la nostra vila. La seva grandesa és que, ella sola, arriba més enllà del que moltes entitats, associacions o ONG’s poden ni tan sols imaginar. I ho fa amb convenciment i total entrega, no te ni horari ni calendari per a fer el que està fent. Per a ella no hi ha mitges tintes, sempre i a totes hores està disposada a servir els seus desvalguts congèneres. Allò que molts de nosaltres i les pròpies Administracions fem amb el nostre 0,7% ja establert, es queda molt enrere en comparació amb el seu 100%. Fins i tot la seva pròpia casa la té al servei de l’acolliment dels marginats de la nostra societat.

A mida que l’he anat coneixent més, me n’he adonat que el seu dinamisme i la seva generositat s’encomanen fins a tal punt, que es fa difícil negar-te a col•laborar amb ella.

Com li pots negar participar d’una petita bona obra, quan ella hi està invertint tota la seva vida?

Crec que, els que hem tingut la oportunitat de compartir alguna cosa amb ella, hem participat de la seva obra gràcies al seu encomanadís entusiasme. Això va fer que des del primer moment, no dubtés en col•laborar dins la Junta de l’”Associació per la Integració Social del Deficient”, amb el que, modestament, jo pogués aportar.

Molts Cardedeuencs ja sabem la importància de la feina que està fent la Lluïsa, però el reconeixement institucional té el valor de que és tot el poble el que valora la bondat de la seva aportació a la vila. I lluny de ser només un reconeixement protocol•lari, és molt important observar que això no és el final d’una trajectòria, que no és el punt i final d’una vida exemplar, sinó l’estímul per a seguir endavant amb la mateixa empenta que ho ha fet fins ara. I també un estímul per a despertar les consciències dels ciutadans i que vegin en el seu exemple de solidaritat un model a seguir.

Per a millorar col•lectivament, socialment i com a persones, a Cardedeu ens caldria moltes Lluïses Oller disposades a servir els desvalguts. Avui, després de tants anys, acostumats al servei que està fent al poble, Cardedeu ja no pot prescindir d’ella, i és per això que crec que es mereix aquest reconeixement, que no només és institucional, sinó que surt del cor de tots els que la coneixem.

Per tot el que he exposat, i recollint el sentiment del poble de Cardedeu, m’adhereixo a la sol•licitud de l’atorgament de la Creu de Terme a l’exemplar ciutadana Lluïsa Oller Barbany.

Amb estima i admiració.

(Publicat Originalment a EL NAS de Cardedeu - juny 2008 - LA COLUMNA)