Les xarxes WiFi tornen al carrer

Com tants altres invents, el de l'accés sense fils públic a Internet va arribar massa aviat. En plena bombolla d'Internet, molts dels projectes que fa uns anys aspiraven a cobrir els carrers amb WiFi van xocar amb la inviabilitat dels seus models de negoci o amb l'oposició de les operadores de telecomunicacions, exercida en forma de demandes indirectes contre els ajuntaments més agosarats.

Amb el pas del temps les condicions han canviat i, sobretot, el parc de dispositius (ordinadors portàtils, PDA, mòbils avançats) compatibles amb les xarxes WiFi ha crescut considerablement. Per això les xarxes WiFi tornen al carrer: l'empresa britànica The Cloud (el Núvol) porta mesos venent accés sense fils al centre de Londres, mitjançant una xarxa instal.lada en fanals y senyals de trànsit de la City. Per altra banda, la setmana passada es va saber que el malaurat projecte de convertir la nord-americana Filadèlfia en ciutat WiFi, un dels més ambiciosos del món, serà ressuscitat per un grup d'inversors.

Més a prop d'aquí, altres municipis consideren que l'accés públic a la xarxa és un valor ciutadà. La piscina municipal de La Seu d'Urgell ha començat a oferir connexió sense fils als banyistes, a punt per la temporada d'estiu. A Cardedeu, tots els edificis municipals, des de l'ajuntament fins al museu, passant pel pavelló d'esports, la biblioteca pública i la d'alguna escola de primària, formen ja una xarxa de zones WiFi obertes.

El mateix està passant a Barcelona: segons l'alcalde Jordi Hereu, els 50 punts municipals d'accés a Internet actuals es duplicaràn a primers de 2009 i arribaràn a la xifra de 500 durant l'any 2010. Això sí, de manera limitada, doncs només funcionaran durant l'horario d'obertura de les seus municipals i durant un temps màxim d'una hora.

No seran els únics: Hereu va indicar fa pocs dies que el nou model de semàfor de baix consum, del qual se n'instal·laran més de 11.000 unitats en més de 1.600 cruïlles de la ciutat, també es troba preparat per actuar com a punt d'accés a Internet sense fils. Molt abans, l'operadora Fon, que ja ha distribuït centenars d'antenes al barri madrileny de Chueca té previst engegar en els propers dies una xarxa d'accés a Internet en gairebé 700 quioscs de Barcelona la seva àrea metropolitana, aprofitant la instal.lació de pantalles planes de publicitat que l'empresa CanalKiosk té en aquests punts de venda de premsa.

Aquests nous quioscos WiFi s'incorporaran a la xarxa de Fon, que disposa de 17.500 punts d'accés a Espanya i 200.000 al món. Fon, creada per l'emprenedor Martín Varsavsky, aplica el model de l'intercanvi entre usuaris: jo obro la connexió de casa meva o del meu despatx als altres membres de la xarxa, y a canvi puc fer servir les d'ells. Els qui no formen part de la xarxa poden comprar temps de connexió mitjançant targetes de prepagament. L'accés a algun servei pot ser de franc per a tots els usuaris, tal com passa amb les consultes a Google, que és un dels inversors de Fon.

Una clau mestra per a totes les meves xarxes sense fils

Puc donar testimoni que el sistema de Fon funciona: fa mesos que soc fonero i en més d'una ocasió he disposat d'Internet en altres ciutats gràcies a les antenes de persones que no conec.

Tanmateix, la majoria de les vegades em connecto a xarxes sense fils conegudes i que tinc permís per utilitzar: la del despatx, les de l'universitat, les dels meus parents, les d'empreses per qui treballo... Ara bé, fins i tot en aquests casos, haver de reconfigurar el portàtil per cadascuna d'aquestes connexions, recordant cadascuna de les contrasenyes, era tot un destorb. Per sort ha deixat de ser-ho, des que faig servir un pràctic servei gratuït anomenat Devicescape.

Un cop donat d'alta a la web de Devicescape, cal introduïr les dades d'accés a totes les meves xarxes WiFi conegudes, i després descarregar i instal.lar en tots els meus terminals equipats amb WiFi un petit programa (disponible per a Windows, Macintosh, Windows Mobile i Symbian, entre d'altres; els telèfons BlackBerry amb WiFi ja el porten incorporat).

Cada cop que detecta una de les meves xarxes conegudes, el programa consulta les meves dades d'accés en el servidor de Devicespace i les aplica per connectar-se a la xarxa de manera transparent, sense que jo hagi de fer res més. El millor és que mitjançant el servei puc compartir l'accés amb altres usuaris, de manera selectiva i sense haver de donar-los les claus de les meves xarxes. D'aquesta manera, per exemple, puc canviar la contrasenya del router de casa i els meus amics i parents que disposin d'equips WiFi amb Devicescape podran seguir connectant-se sense notar res quan vinguin a sopar. Una idea molt enginyosa.