barbra

Les mans invisibles, aquelles que ens dibuixen el destí al seu gust no existeixen. No, de cap manera. No hi ha ningú, cap ésser superior que vetlli pel nostre futur.
Sempre he pensat així, sempre he sigut fins i tot sarcàstic –ho sento- amb gent que creu fermament en l’existència d’algú que ens guia i que pot cambiar el destí com ell vulgui. Suposo que seguiré pensant així en el futur.
Però de vegades passen coses que ni que sigui per un moment fan que dubtis i que el sentiment, que no pas la raó, guanyi en aquesta batalla d’arguments. Com si no, explicar certs “fenòmens” que poden semblar paranormals? Com explicar el que vam viure en el concert de la Barbra Streisand a Dublin?