opinió

Aquest matí escoltava la tertúlia d'El món a RAC1 i m'han deixat perplex les opinions sobre la polèmica desfermada pel conseller Joan Saura amb les seves crítiques a l'equipament complementari suposadament adquirit pel Parlament de Catalunya per a l'Audi oficial del seu president.

Paradigma del Vallès és una petita població de Catalunya on la divinitat (o l'atzar) fa conviure un personatge exemplar de cada arquetipus social. Hi ha un perfecte imbècil, un perfecte cavaller, una perfecte adol•lescent, un perfecte polític corrupte (i un d'honest, és clar)... la "perfecció" dels quals no és global, sinó en la mesura que representen el seu arquetipus.

Més de 320 persones han vist POLS OPOSATS entre Sant Celoni i Cardedeu. I les meves primeres impressions són molt i molt positives. En primer lloc perquè estic molt satisfet per la feina feta i pel resultat. I en segon lloc perquè el que ens està arribant del públic que ha vist l'espectacle són impressions molt bones. De fet, he sentit més rialles del que em pensava. Jo creia sincerament que provocaríem el somriure i en moments puntuals alguna riure, però la veritat és que el públic ha rigut molt i això és bò.

Aquest diumenge dia 12 vam poder presentar a Sant Celoni una pre-estrena de "POLS OPOSATS".
Va anar molt bé. El nombrós públic -per les espectatives que teníem- que va venir va poder gaudir d'una hora de teatre distret, amè i amb un ritme àgil. Els comentaris al final van ser positius i ara ens queda una setmana per poder retocar petits detalls de cara a l'estrena "oficial" a Cardedeu.

La crisi financera que patim, ja a nivell mundial, està provocant des de fa mesos conseqüències terribles per a moltes famílies en el nostre país. Atur, problemes per a omplir el carro de la compra, dificultats en el pagament de les seves hipoteques (agreujades amb els continus i injustificats augments dels tipus d'interès en la zona euro, el temible euribor)…

Centenars de milers de famílies es troben atrapades entre dues operacions immobiliàries, una de venda i una de compra, fruit de la bogeria dels últims anys en els quals d'una manera salvatge i desproporcionada s'ha especulat amb el preu de l'habitatge, una indiscutible necessitat bàsica de totes les persones, com si de qualsevol valor en borsa es tractés.

Paradigma del Vallès és una petita població de Catalunya on la divinitat (o l'atzar) fa conviure un personatge exemplar de cada arquetipus social. Hi ha un perfecte imbècil, un perfecte cavaller, una perfecte adol•lescent, un perfecte polític corrupte (i un d'honest, és clar)... la "perfecció" dels quals no és global, sinó en la mesura que representen el seu arquetipus.

Les closques de pipes

Real o virtual, alarmista, mediàtica, potser sí que se’n parla massa de la “crisi”. La veritat, però, és que ningú no se n’escapa, d’una o altra forma, més o menys, ens afecta a la butxaca de tots. La desacceleració de la construcció (per no parlar d’enfonsament) està causant estralls en molts altres sectors i àmbits de la nostra societat.

Com no podia ser d’una altra forma, l’Ajuntament també sent els efectes d’aquesta malura. Amb la davallada de la construcció, les arques de l’Ajuntament deixen d’ingressar molts diners provinents de les taxes i impostos dels nomenats permisos d’obres. La, probablement, més important font d’ingressos del consistori està en recessió, i això és quelcom que s’ha de solucionar per vies diferents a un conjuntural increment de l’endeutament, ja que aquesta nova circumstància no és puntual ni passatgera. La solució ha de ser més sòlida i definitiva, i fins i tot jo m’atreviria a dir més solidària.

Com tants altres invents, el de l'accés sense fils públic a Internet va arribar massa aviat. En plena bombolla d'Internet, molts dels projectes que fa uns anys aspiraven a cobrir els carrers amb WiFi van xocar amb la inviabilitat dels seus models de negoci o amb l'oposició de les operadores de telecomunicacions, exercida en forma de demandes indirectes contre els ajuntaments més agosarats.

Amb la simple enumeració de totes aquelles coses que la Lluïsa Oller ha fet o està fent al llarg de la seva vida, és fàcil quedar-se curt de paraules d’elogi. Molts altres amics ja s’han escarrassat en detallar que la seva generositat està tocant, com si d’una vareta màgica es tractés, la integració socio-laboral del discapacitats a través dels Vivers de Bell-lloc i de la associació que presideix, la Parròquia de Santa Maria de Cardedeu a través de la seva activitat a la catequesi, i la integració social d’immigrants amb problemes, a través de la seva pròpia casa. Quan la vaig conèixer, això va ser el que potser em va frapar més. Des de feia mesos, tenia acollits a tres joves del Marroc sense papers. Va aconseguir que un d’ells anés a l’institut, i no va parar fins que no va aconseguir feina per als altres dos. L’acolliment de la Lluïsa va ser cabdal per a la posterior integració socio-laboral d’aquells nois. I després d’aquells en varen venir d’altres. Des de que la conec, ho ha compartit tot amb els més necessitats. I sempre els ha tractat com a membres de la seva pròpia família, sense demanar res a canvi.

Gràcies a l'aplicació "google docs" podeu veure i llegir on-line el dossier sobre POLS OPOSATS (http://docs.google.com/Doc?id=ddfccsrt_1fb2bdrcn)

Encara hi falten algunes dades, però podem avançar que l'estrena a Cardedeu serà els dies 18 i 19 d'octubre, per la mostra d'entitats. De tota manera, possiblement abans, farem un passi a Breda, en una pre-estrena que encara estem negociant. I això és degut a que els assajos els estem repartint entre Breda i Cardedeu. De fet, actualment a la companyia tenim 3 persones d'aquesta població.

En el dossier ja hi podeu trobar: