opinió

Paradigma del Vallès és una petita població de Catalunya on la divinitat (o l'atzar) fa conviure un personatge exemplar de cada arquetipus social. Hi ha un perfecte imbècil, un perfecte cavaller, una perfecte adol•lescent, un perfecte polític corrupte (i un d'honest, és clar)... la "perfecció" dels quals no és global, sinó en la mesura que representen el seu arquetipus.

Els alumnes de l'institut ("l'Insti", que en diuen) van decidir fer una festa. Teníen coses per celebrar, entre elles el goig de pertànyer a "l'Insti", cosa de la que estaven (com no) orgullosos.

Per curiositat he anat a mirar el preu de les entrades del concert que Mark Knopfler farà a Badalona el divendres 23 de juliol. A la pàgina de Ticketmaster veig que van dels 47,40 € als 60,90 €. El que m'escama són les 'despeses de distribució': en la localitat menys cara (42,00 €), aquestes despeses són de 5,40 €, que ja em semblen un escàndol, però és que a més van augmentant amb el preu de l'entrada fins arribar als 6,90 € que carreguen a la més cara.

Ja estic acostumat a l'enganyifa de cobrar-nos el suplement de les despeses, malgrat que no entenc per què els organismes de protecció del consumidor denuncien aquesta pràctica en la venda de bitllets d'avió i no --que jo sàpiga-- en la de localitats d'espectacles. Pero voldria que algú m'expliqui com és que costa més 'distribuïr' les entrades d'un preu que les d'un altre preu. A no ser que la més cara sigui feta d'un paper especial i me la lliurin embolicada i amb un llacet, jo creia que en el món dels bits aquestes coses no tenien sentit.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

Segueixen els despropòsits en el desplegament de la TDT. Ara resulta que no hi haurà prou amb renovar 18 milions de decodificadors per poder veure la televisió digital de pagament: cap dels models premium actuals té capacitat per captar les emissions en alta definició (HD) que, creieu-me, són l’únic aspecte de la TDT que millora la TV convencional. La programació de proves que emet TV3 en aquest format és addictiva, però per gaudir-ne caldrà un tercer aparell. I a sobre el CAC diu que no hi ha mercat per tots els canals locals previstos. Tot un vodevil.

(Publicat al diari Avui del diumenge 25 d'octubre de 2009; l'article principal de la secció, sobre realitat augmentada, és aquí)

Fa una setmana que els diaris van plens de valoracions sobre el famós missatge de text de Daniel Sirera. A mí em crida l’atenció el mal ús que el diputat popular fa dels recursos tecnològics: a la foto de l’AVUI s’observa que porta escrits 180 caracters, i encara ha d’acabar d’escriure. En lloc d’enviar una cadena de dos SMS i llençar els 30 cèntims que costen, Sirera podria aprofitar que el seu telèfon BlackBerry ja inclou l’enviament de correus electrònics sense límit per menys de 10 euros al mes. No vull saber quants SMS quilomètrics circulen al Parlament.

(Publicat al diari Avui del diumenge 11 d'octubre de 2009)

Aquesta setmana s’ha consumat la desaparició de l’edició catalana de Yahoo. Les visites a l’adreça ‘ct.yahoo.com’ porten a la versió en espanyol. Així han acabat els 60 milions de pessetes que la Generalitat governada per CiU va pagar al 2001 per fer que l’empresa d’Internet oferís un servei de notícies i un directori de webs en català, sense incloure el correu electrónic ni la missatgeria instantània ni tenir en compte l’existència de projectes locals com el Nosaltres.com. Mentrestant, Google i Microsoft Bing segueixen prosperant en la nostra llengua.

(Publicat al diari Avui, 27 de setembre de 2009)

Dues nenes de 10 i 12 anys van quedar atrapades fa uns dies en una riera de la ciutat australiana d’Adelaida durant una tormenta. Portaven a sobre el telèfon mòbil, van poder demanar auxili i tot va quedar en un ensurt. El més curiós és que no van telefonar directament als serveis d’emergència, sinò que van notificar la situació actualitzant el seu estat al Facebook. Per sort, un amic seu ho va llegir de seguida i va trucar als bombers, que les van anar a rescatar. I és que els més joves es comuniquen de manera completament diferent.

(Publicat al diari Avui del diumenge 2 d'agost de 2009)

Actualment la majoria de les càmeres digitals ja es venen com a part d’un telèfon mòbil, però encara en diem ‘telèfons amb càmera’. No trigarem gaire, però, a canviar l’ordre dels dos termes. L’empresa Samsung, la mateixa que ja té un mòbil amb 12 megapíxels de resolució, acaba de treure al mercat una gamma de càmeres que es connecten a Internet mitjançant WiFi per pujar directament les fotografies al Facebook i els vídeos al YouTube. D’aquí a posar-hi una targeta SIM per poder connectar-nos des de qualsevol lloc hi ha només un pas.

(Publicat al diari Avui, 30 d'agost de 2009)

Un telèfon mòbil amb GPS és una eina molt poderosa, però a vegades massa. Precisament quan l’empresa Palm s’havia guanyat la simpatia del públic per ser víctima de la política tancada d’Apple, que insisteix en bloquejar la compatibilitat del telèfon Pre de Palm amb el programa iTunes, va un programador i descobreix que el Pre comunica cada dia al fabricant els llocs on ha estat el seu propietari i quins programes hi té instal·lats. Vaja, com fan molts programes d’ordinador quan es pengen, però en aquest cas sense penjar-se i sense demanar permís. Lleig.

(Publicat al diari Avui, 16 d'agost de 2009)

Ens pensavem que comprar un llibre electrònic ens otorgava la seva propietat, si bé no el podem vendre ni regalar quan ja l’hem llegit. El que no esperavem és que la llibreria pugués fer-lo desaparèixer del nostre dispositiu lector. Així ho ha fet Amazon aquesta setmana amb els exemplars --venuts per error, diuen-- d’un parell de títols, i encara que ha retornat els diners als clients, el cas obre incertesa sobre els drets dels compradors de continguts digitals. És molt pertinent que els e-llibres retirats hagin estat precisament dues obres de George Orwell.

(Publicat al diari Avui del diumenge 2 d'agost de 2009)